Kutala | Article
15994
page-template-default,page,page-id-15994,ajax_fade,page_not_loaded,,vertical_menu_enabled,qode-title-hidden,paspartu_enabled,paspartu_on_top_fixed,paspartu_on_bottom_fixed,vertical_menu_outside_paspartu,side_area_uncovered_from_content,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

FOTOGRAFIES PATRIMONIALS D’ANGOLA

 

El projecte de cooperació creativa Kutala proposa que els que els nens i joves que viuen en situació de vulnerabilitat esdevinguin ambaixadors de la seva pròpia cultura.

 

 

La palanca-negra-gegant és una espècie atípica d’antílop que només existeix a Angola i es considera el seu símbol nacional. No n’he vist mai cap, però conservo com un record la imatge d’una palanca-negra-gegant mig camuflada per la sabana, als marges d’un atles del país. El clima càlid d’Angola, que oscil·la entre l’estació de pluges i l’estació seca, també alberga elefants, goril·les, zebres, girafes. Es tracta d’un país vastíssim (pot contenir més de dues vegades Espanya) i amb ecosistemes diversos; quan hi penso, em venen al cap boscos tropicals humits, selves, sabanes seques, estepes i deserts. S’hi parlen més de vuit llengües nacionals i hi habiten uns 24 milions de persones distribuïdes de forma desigual per les províncies.

 

El dia 23 d’agost van tenir lloc les quartes eleccions generals per a la presidència d’Angola des de la proclamació de la independència, al 1975. Durant trenta-vuit anys, la gestió del país ha estat en mans d’un sol home, José Eduardo Dos Santos, a qui els organismes vetlladors pels drets humans consideren un dictador. Dos Santos atresora grans fortunes, gràcies a les quals la seva filla, Isabel Dos Santos, s’ha convertit en la dona més rica d’Àfrica.

 

Dos Santos va organitzar la transició de manera que a dia d’avui conserva bona part de la sobirania política i econòmica del país. Ell mateix segueix sent líder de l’actual partit de govern, Movimento Popular de Libertação de Angola (MPLA), i la seva filla presideix la petrolera estatal Sonangol. A més, l’MPLA ha tingut un clar predomini respecte als altres candidats pel que fa al control dels mitjans de comunicació i al cos de seguretat estatal. L’escenari polític d’Angola, doncs, no ha facilitat les condicions necessàries perquè se celebrin unes eleccions lliures. Per tot això, la població tampoc esperava que aquestes eleccions suposessin realment un canvi polític.

 

Actualment, Angola pateix una regressió econòmica que s’explica en part per la seva dependència econòmica de la indústria petrolera. La caiguda del preu del cru ha sacsejat l’economia i ha comportat fortes retallades en la despesa social. A Malanje, capital de la província de Malanje, al nord d’Angola, he pogut veure que als hospitals hi falta personal i que el govern tampoc subministra els mitjans necessaris –coincidint això amb una epidèmia de febre groga que afecta al país sencer. El govern manté oblidades les zones allunyades dels centres econòmics del país: el record més panoràmic que tinc dels carrers de Malanje és la crema repetida de brossa per sobre el paisatge angolès.

 

Aquesta visió ràpida i global d’Angola, que els mitjans d’informació, els llibres, les observacions i experiències poden posar en clar, només és una nota preliminar. El punt de vista més interessant sobre la vida a Angola és aquell que té en compte el parer dels seus habitants. En base a aquest argument un grup de joves ha creat Kutala, un projecte social i artístic, perquè nens i joves que es troben en situació de vulnerabilitat expliquin allò que els envolta a través del seu treball fotogràfic. Per una banda, Kutala pretén defugir un coneixement filtrat pels estereotips del pensament occidental, i per l’altra, que persones que viuen en marginalitat puguin assumir un paper protagonista als seus barris.

 

Fins al moment, Kutala s’ha realitzat al barri de Poblenou de Barcelona, al Centre Socioeducatiu Poblenou –Fundació Pere Tarrés–, i al barri de Vila Matilde de Malanje amb nens i nois d’entre 6 i 25 anys. Kutala vol dir “mirar” en kimbundu, que és una llengua del nord-oest d’Angola; i les fotografies dels joves de Barcelona i Malanje són una visió important i aguda sobre les coses que els envolten. En els propers mesos, l’equip de Kutala desenvoluparà el projecte a Katembe, una població als afores de Maputo, Moçambic, que viu allunyada de la vida cultural i econòmica de la capital.

 

La primera tasca dels voluntaris és ensenyar als nens i joves els coneixements necessaris sobre tècnica fotogràfica analògica i donar-los una càmera d’un sol ús. A partir d’aquí, el procés d’aprenentatge passa per totes les etapes de creació d’un reportatge fotogràfic: des del plantejament del tema, la presa de les fotografies i el revelat al laboratori fotogràfic fins al disseny col·laboratiu del muntatge expositiu. El punt de partida d’aquest procés és el visionat d’obres de fotògrafs africans contemporanis. El contacte amb creacions culturals contemporànies pretén despertar l’interès dels joves per la pràctica artística i també que, en la mesura del possible, entenguin la importància de l’art africà en un context global.

 

La base de Kutala és l’educació creativa i emocional, amb la que els seus creadors pensen que poden produir efectes positius en la formació d’aquests nens i joves a llarg termini. Per això han emmarcat el projecte en el camp artístic –en el qual no existeix la noció de resposta errònia– i han dissenyat el procediment per tal que els nens i joves potenciïn les seves capacitats emocionals, socials i imaginatives. En particular, la proposta artística de Kutala se centra en la fotografia analògica, que és un bon mitjà perquè els joves connectin amb la seva realitat: en un món digital, el caràcter manipulatiu de la fotografia analògica afavoreix la curiositat per aprendre i concreta els procediments fotogràfics, que altrament podrien ser molt abstractes.

 

Al final del procés, els nens mateixos revelen els negatius al laboratori fotogràfic. De les fotografies que han fet, amplien aquelles que expliquen millor el tema que cadascú ha escollit. Les imatges resultants creen una narració molt rica sobre el barri de Vila Matilde: les seves places, els carrers, les persones i els paisatges. En conjunt, aquests reportatges representen una part de la Malanje actual i revelen el seu caràcter polisèmic, en què allò tradicional conviu amb les cultures contemporànies.

 

En els reportatges d’en Gabi i en Tolongo, per exemple, s’hi observen els contrastos que formen part de la ciutat: les barraques d’auto-construcció i els carrers de terra propis del barri de Vila Matilde són a cinc minuts del centre de Malanje, amb hotels i negocis que disposen d’aigua corrent i electricitat. Les fotografies de l’Adriano sobre la vida rural dilaten encara més aquestes diferències: les aldees viuen aïllades, amb moltes mancances sanitàries i amb difícil accés a l’escolarització (les escoles solen ser lluny i acaben als onze anys). Aquestes fotografies mostren grans extensions de planures conreables que són poc aprofitades. Angola és un país amb molt terreny fèrtil ideal per al cultiu, però amb una economia gens diversificada –el 90% de les exportacions provenen del petroli.

 

Paral·lelament, el reportatge d’en Miguel sobre els gossos del barri resumeix tot allò que representen aquests animals a Angola. Durant el dia són independents, deambulen pel carrer i mengen les escombraries. Per la nit vigilen les cases, les fàbriques i els horts dels seus amos. La gent no se’n cuida ni hi té mostres d’afecte. El que si que són comuns són els robatoris de cadells, que es venen a bon preu al mercat de Shoande, el més gran de la ciutat. Justament, l’Ito fotografia els mercats a l’aire lliure de Malanje –una de les realitats més conegudes d’alguns països africans. En aquests espais, enormes esplanades terroses, s’hi troba de tot: des de recanvis pel motor del cotxe fins a animals esquarterats que es poden comprar a porcions. Els mercats són els centres més actius de la ciutat, i la gent també s’hi reuneix per intercanviar notícies i debatre sobre actualitat.

 

Amb una perspectiva diferent, les fotografies d’en Samí sobre els centres de salut perfilen la informació d’actualitat econòmica del país que apuntava en un inici. Fins fa dos anys, a Vila Matilde (on hi viuen unes 20.000 persones) només hi havia un petit centre de salut pertanyent a les monges mercedàries, dedicat al control de la malària, a la distribució de la medicació antipalúdica i al seguiment dels embarassos i els nounats. En aquell moment, el govern va construir un centre de salut al barri i es va endur els doctors i alguns infermers del centre mercedari. Avui dia, però, hi segueixen faltant material i medicaments –durant la campanya de vacunació de la febre groga vaig veure com força gent es quedava sense la seva dosi.

 

Kutala culmina amb les activitats de raonament i reflexió sobre les decisions que han pres els nens a l’hora d’abordar aquests reportatges. Un dels moments més bonics del projecte són les converses en què ells mateixos analitzen el resultat del seu treball i reflexionen sobre l’entorn des del discurs creatiu i artístic, a través del llenguatge fotogràfic. En el marc d’aquestes discussions sorgeixen diverses propostes de muntatge expositiu, que persegueixen un sentit estètic i narratiu propi.

 

Els nens i joves van exposar els resultats del projecte a la sortida de l’escola de Kudielela i a un dels carrers més concorreguts del barri de Vila Matilde. Aquestes dues van ser les primeres exposicions de tota la província de Malanje. L’exposició final és un altre espai per a la meditació i la discussió, que a més a més acull la mirada de la gent del barri. Les fotografies també es van exhibir a Barcelona, a la galeria d’art La Puntual de Sant Cugat del Vallès. A la mostra s’hi podien veure en forma de mural la selecció feta pels nens de les més de 700 fotografies que van capturar i revelar al llarg d’un mes.

 

Des del 21 de novembre i fins a finals de desembre  l’exposició Malanje | Kutala es podrà veure a l’Enrajolada de Martorell. El muntatge repassa els processos de creació que van seguir els nens i joves de Malanje i ens acosta a la seva experiència. Per això respecta la disposició que ells van pensar per les exposicions organitzades a Vila Matilde i recopila el material físic i audiovisual que van utilitzar i generar durant les realitzacions dels reportatges (els negatius, el laboratori fotogràfic, el llistats amb els temes proposats i alguns vídeos del procés).

 

Pensadors com Frantz Fanon, Achille Mbembe i Ngûgî Wa Thiongo consideren l’espai cultural fonamental per a una descolonització epistemològica, tan necessària com la física, perquè precisament la colonització dels pobles africans es va dur a terme des de la cultura. L’equip de Kutala també creu en el poder de la cultura i la creativitat com a eina de millora social i vol que les propostes artístiques de nens i joves que viuen en situacions vulnerables tinguin tota la significació i el protagonisme que mereixen.

 

Mariona Ibàñez